Finalment, avui arrenca el projecte final

Després de molts dubtes, incerteses i canvis d'enfocament. Ja hem començat la producció. Sortirà un xurro, però de totes maneres aquí havíem vingut a fer alguna cosa de profit, i la farem. Passo d'aventurar quin ruimb prendrà el bloc, perquè tampoc el sé, tot i que m'agradaria que esdevingués una mena de diari de tot el procés, tal i com l'havia concebut.
Em queda menys d'un mes per a copsar les dinàmiques del capitalisme global aplicades a dos pobles que s'odien profundament. I que per molts murs que basteixin, segueixen lligats. No només històricament i política, sinó amb la mateixa intensitat que l'obrer que ha estat explotat a la Xina per a fabricar les vambes que vaig comprar-me fa uns dies a un dels carrers més fashion de Tel-Aviv. Amb l'agreugant que els separen, en alguns casos, menys d'un kilòmetre. Que s'han pogut creuar en mercats i check-points. I que tots dos, majoritàriament, seran víctimes de la cobdícia dels de sempre i d'un sistema que no té manies a l'hora de deshumanitzar el món sencer, si cal. Mentre a les terrasses de Tel-Aviv, els que han tingut la sort de quedar-se a la part superior de l'abisme que s'eixampla dia a dia entre rics i pobles, gaudiran dels plaers de la vida i la cara amable del capitalisme, a 50 kilòmetres milers d'obrers seran explotats en àrees sense cap mena de llei, tret de la de la selva. I al carrer del costat, aturats desproveïts de la cobertura social que l'empresa sionista havia defensat dignament des dels seus inicis, s'enfonsaran cada dia més en un estat que ha deixat de ser-ho, venut a multinacionals, mafiosos, banquers i explotadors.
Potser valdria més la pena un suïcidi col·lectiu. Però no els hi donarem el plaer de deixar de somiar. Hem de guanyar. Algun dia ha de passar. I aquest humil documental serà una font historiogràfica sense pràcticament cap trascendència que ens recordarà els dies on creiem que no hi havia futur.